La mateixa tendència es repetia a les municipals de maig de 2011: el PSC era el més votat en el conjunt de la comarca, però retrocedia 17.000 vots. El mapa d’alcaldies en ciutats de més de 25.000 habitants resultava més variat que mai: CiU aconsegueix majoria absoluta a Martorell i diverses alcaldies en ciutats petites, trobem per primer cop un alcalde del PP a la nostra comarca (Castelldefels), dos d’Iniciativa Verds (Sant Feliu i El Prat), un d’Esquerra (Sant Vicenç dels Horts) i sis alcaldes socialistes (però perdent la majoria absoluta a Viladecans, Gavà, Esplugues i Sant Boi; només la manté a Sant Joan Despí i Cornellà)

Aquest passat mes de novembre, la davallada del PSC arribava en eleccions espanyoles, les que històricament li han donat millor resultat: un retrocés sense precedents del 19% respecte al 2008, amb la pèrdua de 75.000 vots. Qui més ha crescut és CiU (puja 22.000 vots  i un 6,3% en un context poc favorable, situant-se per primer cop per sobre dels 80.000 vots), seguida del PP (creix un 6%, beneficiat per un fort vot útil “pel canvi” en aquesta ocasió),  Iniciativa Verds,  i l’abstenció (que augmenta menys del 5%)

No passa inadvertit que l’espectacular retrocés del PSC en la nostra comarca es produeix amb caps de llista que són precisament del Baix Llobregat (José Montilla el 2010 i Carme Chacón el 2011), en una aposta clara de la direcció socialista per assegurar el seu vot tradicional, el del “cinturó roig” que li va donar tants èxits als anys 80. Però amb el canvi de segle sembla clar que ha hagut un canvi generacional, la decisió de votar no es pren tant per la ideologia ni per l’origen familiar, sinó que es busca una gestió eficient i responsable. Amb xifres a la mà, resulta evident que els ciutadans ja no voten cegament al PSC, sinó que reparteixen el seu vot, com demostra la victòria de Convergència i Unió al Baix Llobregat el 2010 amb 28.000 vots d’avantatge.

Carles Lozano
www.ciu-viladecans.cat

No és cert, com s’ha difòs per mitjans de comunicació, que els impostos locals han baixat. Per exemple, aquest mateix diari El Delta titulava en portada “Menos impuestos en 2012.” La realitat és que només baixa la plusvàlua (que es paga després de vendre un pis) i algunes taxes, com la d’ocupació de via pública per les terrasses dels bars.

Els regidors de CiU vam mostrar la nostra oposició a les Ordenances Fiscals perquè hi ha un seguit d’impostos en què sí que acabarem pagant més que l’any passat:

-          La contribució urbana (l’IBI): pagarem uns 30 € més de promig per família. L’Ajuntament aplica novament l’increment del valor cadastral dels immobles, però modifica el tipus impositiu molt poquet, situant-lo en 0,551. Si volgués, podria reduir-lo més, fins a 0,531, fent que s’acabés pagant el mateix que el 2011 (que en alguns casos, ja costava de pagar…)

-           El mateix IBI ha reduït molt les bonificacions a les famílies nombroses: serà del 30% quan abans arribava fins al 47%

-          Segueixen sense bonificació en l’IBI els pisos llogats si s’ha fet entre particulars, sense passar per l’Oficina Local d’Habitatge.

-          Trobem a faltar més bonificacions en l’IAE per crear ocupació (hi ha les mateixes de l’any passat)

-          Queden igual l’Impost de Circulació, la zona blava i la contribució rústica.

-          Les diferents taxes per serveis de l’Ajuntament (guals, equipaments esportius, llicències ambientals, cementiri, etc.) pugen el 3,1%; és el mateix que puja la inflació, però més que el ha pujat els ingressos de les famílies de Viladecans.

En resum, un any més pujaran els impostos que paguen els viladecanencs: més per contribució (IBI), el mateix que l’any passat en impost de circulació i un 3,1% més en taxes. Aquesta és la realitat que trobarem durant 2012, per tant no podem parlar de baixada d’impostos.

Des de CiU vam mostrar la nostra oposició a aquesta alça d’impostos, però tenem estenem la mà a l’Equip de Govern de cara a l’elaboració dels Pressupostos de 2012, que són el gran repte en un moment de crisi. A pesar dels pocs ingressos, cal mantenir un volum d’inversió i de despesa social, fent al mateix temps un pressupost restrictiu. Si es fa així, com s’està fent també en la Generalitat, trobaran la colaboració de Convergència i Unió.

Carles Lozano

A Catalunya, Convergència i Unió va guanyar les eleccions per primer cop, trencant amb deu victòries consecutives del PSC (totes les possibles, des de 1977); CiU havia quedat segona en totes les ocasions des de 1982. El més destacable és que fa només tres anys el PSC va guanyar per 15 escons de diferència (25 contra 10), i ara és CiU qui s’imposa per dos diputats (16 a 14).

I a Viladecans? Evidentment, va tornar a guanyar el PSC, amb un 38,1%. És l’onzena victòria consecutiva en eleccions generals. Però el resultat va ser molt dolent: es tracta d’un descens de 6.847 vots i d’un 19,9%. Són xifres d’una gran magnitut, el PSC havia superat sempre els 18.000 vots amb Zapatero de candidat, però el seu comiat, en plena crisi econòmica, ha portat la pèrdua d’una tercera part d’aquests vots. Val a dir que els 12.075 vots rebuts són més que els que té el PSC en eleccions municipals o en eleccions catalanes, però al mateix temps és la xifra més baixa pels socialistes en eleccions generals des de 1989!

Qui guanya el sis mil vots que perd el PSC? Doncs es reparteixen gairebé a parts iguals, en quatre direccions:

-          1.668 vots van cap a la dreta, el Partit Popular recull els vots que volen un canvi contundent de govern a Espanya. Se situa així com a segona força (en eleccions espanyoles això ha passat sempre des de 1996), però queda tres dècimes per sota del seu rècord històric, el 24,8% de l’any 2000.

-          1.520 vots van a l’esquerra, a Iniciativa Verds EUiA, que només rendibilitza la quarta part del descens socialista, situant-se als nivells de l’època d’Anguita i Ribó, el 1996.

-          1.323 vots van al catalanisme de CiU, ja sigui com a suport a les polítiques austeres d’Artur Mas o com a rebuig als incompliments de Zapatero en matèries com l’Estatut i el finançament. Els 4.872 de CiU són la xifra més alta en eleccions espanyoles a Viladecans. És una pujada de 4,5%

-          Un quart grup de descontents, més heterogeni, es reparteix entre l’UPD de Rosa Díaz (593 vots, insuficients per fer un resultat rellevant), Plataforma per Catalunya (però el seu percentatge és la meitat del que va assolir a les eleccions municipals) i també vots en blanc (dobla el seu pes, 2,1%) i  l’abstenció (creix un 2,5%, situant-se en el 32%).

En resum, Viladecans és un exemple de la gran devallada socialista a Catalunya; queda per veure si aquests resultats són conseqüència puntual de la crisi o marquen tendència de cara a les eleccions a venir els pròxims anys.

Més informació a www.historiaelectoral.com/mviladecans.html.

La gravetat de la crisi requereix que els polítics tinguin l’alçada de mires de superar l’enfrontament permanent per buscar solucions tots plegats. És l’esperit amb que el President Artur Mas sol.licita als partits presents al Parlament de Catalunya el seu suport i la seva corresponsabilitat per aprovar els comptes de 2012. I amb aquest mateix ànim hem afrontat els regidors de Convergència i Unió de Viladecans la presentació del Pressupost municipal. Hem mostrat a l’Equip de Govern  els punts en que discrepàvem del projecte de Pressupost, i hem aconseguit 6 compromisos concrets, que resumim a continuació, seguint el nostre hàbit de màxima transparència en tot el que fem:

1) modificar a la baixa la taxes aplicades en l’apertura d’un negoci o un comerç,

2) obrir un procés de diàleg amb tots els partits per establir quin model de televisió volem per Viladecans, i amb quin cost,

3) avançar en la reducció del cost de lloguer de dependències municipals,

4) no augmentar el número de càrrecs de confiança ni substituir les vacants,

5) realització d’algunes petites obres en l’àmbit d’Espai Públic (semàfors, badens, arbres, aparcament)

6) mesures per amortitzar Deute.

Tot i així, hi ha una sèrie de crítiques que hem formulat i que no han estat resoltes, com ara l’augment en despesa de personal en un 3,8% (per sobre de la inflació, i deguda al cost de massa càrrecs de confiança), el fet de pagar un milió d’euros d’interessos anuals (causats pel gran endeutament acumulat) i la pujada d’alguns impostos (en particular, l’IBI); en definitiva, l’import global es redueix un 2%, una rebaixa menor que la de la Generalitat o altres ajuntaments, que ens fa témer que hagi un excés d’optimisme en les previsions.

Finalment, el Pressupost ha estat aprovat per la majoria absoluta de PSC i Iniciativa, amb l’abstenció de Convergència i Unió. Una abstenció que no era decissiva, però que reflecteix la voluntat d’actuar amb responsabilitat, i que senta un precedent: Govern i oposició som capaços d’entendre’ns i assolir compromisos. Pensem que així fem un millor servei a la ciutat de cara a l’any 2012, que desitgem que porti el millor a tots els viladecanencs.

Els catalans ho han entès, i per primer cop Convergència i Unió és la força més votada en unes eleccions espanyoles; en el cas de Viladecans, amb 1.323 vots més que l’any 2008. Això representa d’una banda un clar suport als 16 diputats i 9 senadors, encapçalats per Josep Antoni Duran i Lleida, que exigiran un millor tracte per Catalunya (començant per un nou Pacte Fiscal) davant del nou govern de Mariano Rajoy, al que felicitem (però seguim esperant que anunciï què farà).

Representa també un aval al govern d’Artur Mas, per seguir la seva tasca seriosa i responsable. I això no vol dir només per demanar sacrificis (en aquest sentit, ens congratulem de l’anunci del Conseller de Salut, Boi Ruiz, de què no hi haurà més “retallades” en l’àmbit sanitari),  sinó també treballant per reactivar l’economia del país, com la iniciativa presa per la Generalitat per reorientar el Parc Aeroespacial de Viladecans, per portar la implantació de grans empreses que es comprometen a fer una important inversió i crear activitat econòmica i ocupació, a Viladecans, en els pròxims mesos.

Per aquest motiu, hem donat la nostra col.laboració a l’Ajuntament de Viladecans per flexibilitzar el projecte inicial i aprovar els canvis urbanístics seguint la proposta de la Generalitat. Si el Parc Aeroespacial “despega”, comportarà la creació directa i indirecta de llocs de treball en la nostra ciutat. Aquesta és la nostra prioritat.

Viladecans ha participat d’aquest canvi: 4.872 vots ha rebut CiU, són 1.313 vots més que fa tres anys, i assolint la xifra més alta en la història del partit, trencant un sostre que datava de 1993, amb Miquel Roca de cap de llista. En paral.lel, el PSC ha perdut 6.852 vots a Viladecans.

Un cop més, donem les gràcies a un milió de catalans que han votat la candidatura de Duran i Lleida; però aquest cop ho fem amb més humilitat i sentiment que mai, perquè aquest cop era molt difícil votar a CiU, i no només pel bipartidisme hegemònic a Espanya, que feia pensar que només Rubalcalba i Rajoy podien guanyar.

És especialment destacable perquè els ciutadans que han confiat en CiU han donat un missatge molt clar: davant d’èpoques difícils, en que s’han de prendre decisions complicades, només el govern d’Artur Mas està sent valent. I podia ser que això no s’entengués i impliqués una important pèrdua de vots; tot i així, des de la responsabilitat, s’havien de prendre mesures de reducció de la despesa i de racionalització de l’Administració.

Aquesta victòria de CiU no significa que les “retallades” siguin desitjables; al contrari, confiem que els sacrificis d’ara  posaran les bases del creixement futur. El que fa aquest resultat és demostrar que els votants entenen que cal fer un esforç  tots plegats, guiats per la responsabilitat i no per l’electoralisme.

Felicito també al Partido Popular per la seva victòria. Mariano Rajoy es troba una situació econòmica delicadíssima, que requerirà que actuï també amb serietat i responsabilitat. Però, a més, espero que recordi que Catalunya li ha donat un missatge: no tindrà la confiança dels catalans si recupera les velles formes d’actuar d’Aznar. Confiem que no sigui així, perquè no és moment adequat pels conflictes, sinó per aplegar esforços.

www.ciu-viladecans.cat

Ja és sabut que Catalunya aporta a les arques de l’Estat Espanyol molts més diners del que rep; concretament 16.500 milions d’euros anuals; una xifra difícil d’imaginar. Diguem-ho d’una altra manera: cada ciutadà de Catalunya dóna 2.256 euros cada any a la Hisenda espanyola, que els gastarà fora de Catalunya. Evidentment, això serveix per despeses de l’Estat en altres Comunitats Autònomes, i és lògic que tots (catalans també) contribuim al progrés de totes les regions. Però  suposa un esforç econòmic tan gran que acaba tenint una conseqüència excessiva: Catalunya aporta tants recursos (el 8,4% del PIB) que acabem quedant per darrera d’altres Comunitats. És a dir, acabem sent més pobres que aquells als que ajudem.

Des de CiU no estem en contra de la solidaritat entre territoris. El que demanem és que Catalunya participi en decidir quants diners pot donar; de fet, ja es fa així a Alemanya (on hi ha un límit a la dèficit fiscal dels lands) i al País Basc i Navarra, que tenen el sistema de Concert Econòmic: recapten els impostos i després una comisió mixta (formada per l’Estat Espanyol i els govern forals) calcula quants diners han d’entregar a la Hisenda espanyola.

Per què demanar-ho ara és més important que mai ? Perquè és ara quan tots patim les conseqüències de la pèssima gestió econòmica del Tripartit (un dèficit de 8.350 milions d’euros), però també d’un sistema de finançament de Catalunya clarament insuficient (tot i que havia de ser una meravella, segons ens van explicar fa dos anys).

En resum, l’austeritat que està havent d’aplicar el Govern de la Generalitat (és a dir, les “retallades” que causen tanta preocupació) suposa un estalvi de 2.600 milions d’euros, amb gran esforç dels ciutadans i dels treballadors i usuaris dels serveis públics a Catalunya. Al mateix temps, com hem dit, entreguem 16.500 milions a la Hisenda espanyola que no recuperem. Per tant, només que reduíssim la cinquena part d’aquest dèficit interterritorial podríem evitar les “retallades” sense deixar de ser solidaris amb la resta de Comunitat autònomes espanyoles. Aquesta és la proposta fonamental de CiU en aquestes eleccions. Per això és important votar CiU i evitar la majoria absoluta del Partit Popular, perquè els altres partits catalans que s’hi sumin, puguin exigir un Pacte Fiscal per Catalunya.

Carles Lozano

www.ciu-viladecans.cat

Els assistents van formular múltiples preguntes, sobre el Pacte Fiscal que demana CiU en aquesta campanya electoral, sobre la independència de Catalunya, el poc ajut pels treballadors autònoms o l’adopció de lleis per conciliar vida laboral i familiar.
La trobada va ser organitzada per la Joventut Nacionalista de Catalunya i Convergència i Unió de Viladecans (www.ciu-viladecans.cat), que celebraran un acte electoral aquest dilluns dia 14 a les 19,30, a l’Auditori Picasso, amb el diputat Carles Campuzano.