www.ciu-viladecans.cat

El motiu que ens porta a exigir un replantejament del finançament són prou coneguts: 2.200 euros que  cada català “regala” cada any, derivat de successives polítiques dels governs del PSOE i del PP, que han causat una diferència entre els impostos que paguem els catalans i la despesa pública que es fa a Catalunya de 16.500 milions d’euros: això és el que anomenem “dèficit fiscal català”

Les conseqüències són ben conegudes: poca inversió estatal en infraestructures, insuficiència de recursos de la Generalitat i dels Ajuntaments, i baixar la renda disponible dels catalans de la tercera posició a la vuitena entre les Comunitats Autònomes.

Però quan parlem de Pacte Fiscal, d’un sistema que sigui comparable al Concert econòmic dels bascos, què volem dir? La diferència amb els mètode actual es basa en tres punts:

a)     Capacitat de legislar: actualment l’Estat espanyol fa les lleis que regulen els impostos importants (Renda, IVA, Societats, IAE) i només ha cedits a les Comunitats Autònomes els de menys import (Successions, Transmissions, etc.)

b)     Recaptació: com comprovem cada any, tant l’Impost de la Renda com l’IVA els paguem a la Hisenda de l’Estat (tret d’una petitíssima part); això dóna la capacitat al govern de torn (PSOE o PP) de decidir en què els gasta: inversions, transferències a Comunitats Autònomes,…

c)     Gestió i Inspecció. També és important fixar les prioritats que tindrà la Inspecció d’Hisenda o poder establir mètodes de flexibilitat o pròrroga en la gestió dels tributs.

Aquests són els tres àmbits que cal modificar, perquè un cop canviats, Catalunya recaptaria els diners i podria decidir en què els inverteix: carreteres, hospitals, escoles, etc. sense perjudici d’una quota anual que cedirà al Govern d’Espanya, pels serveis comuns i en concepte de solidaritat en altres territoris. Sembla un canvi molt dràstic, però el País Basc i Navarra ja ho tenen des de fa dècades.

Carles Lozano

ciu@ciu-viladecans.cat

Quedi clar que no es tracta d’eliminar la solidaritat entre Comunitats, ningún discuteix
que els territoris més rics han de contribuir econòmicament al progrés del menys
afavorits. El que no es pot permetre és que això tingui una magnitut tan gran que es
converteix en una pesada càrrega, que fa que Catalunya passi de ser la tercera comunitat
amb un PIB per càpita més alt a ser només la vuitena en renda disponible.

Les conseqüències d’aquest desequilibir les acabem notant cadascun de nosaltres, en
la manca de recursos que pateixen Ajuntaments i Generalitat, que els obliga a reduir
inversions i fer ajustos pressupostaris. Hem de pensar que amb la meitat d’aquest dèficit
fiscal hauríem corregit la totalitat dels 8.350 milions de dèficit de la Generalitat del
2010, la xifra més alta de la història, deguda a la “promeses massa generoses” del
Govern Tripartit.

Per aconseguir una resposta positiva del nou govern Rajoy cal una actitut unànime de
les forces polítiques catalanes. Malauradament, sembla que això no serà possible. Ara
per ara, no podem comptar amb el Partit Popular (que ja coneixem) ni amb el Partit
Socialista (només cal veure com Carme Chacón s’hi oposava, amb el silenci còmplice
del PSC), amb l’argument de la unitat de la Hisenda espanyola i la conveniència de
centralitzar la gestió dels diners.

El més indignant, és que PP i PSOE, en canvi, són abanderats de la defensa del sistema
de Concert Econòmic que regula les finances del País Basc i Navarra. Les Diputacions
Forals regulen i recapten els impostos, i lliuren a l’Estat la part corresponent a la
despesa que aquest ha fet en el seu territori (més una quota de solidaritat). Si és un
sistema acceptat per a dues comunitats autònomes, per què no ho ha de poder ser per
Catalunya?

www.ciu-viladecans.cat

Rajoy no va necessitar explicar en detall el que pensava fer quan
arribés a la Moncloa. La derrota socialista era segura, davant la
crítica situació econòmica i la constant alça de l’atur. Zapatero no
ha sabut formular una resposta des de l’esquerra, que permetés
reactivar l’economia i la confiança dels ciutadans. I res fa preveure
que Rubalcaba en sigui capaç, com no han estat tampoc els seus
socis socialdemòcrates arreu d’Europa (estan a l’oposició en els sis
països més grans).¿Són millors, doncs, les solucions que ens proposen des de la

dreta? Està per demostrar: puja l’Impost de la Renda; la reforma
laboral que s’ha anunciat és contundent, pot augmentar la
confiança dels empresaris però precaritza els contractes i redueix
les indemnitzacions als acomiadats; les noves exigències al sector
financer aboquen la banca a combatre els seus problemes, però no
farà que flueixi el crèdit a les empreses.

De fet, no hi ha solucions de dretes ni d’esquerres. L’única mesura
que té consens és l’austeritat en la despesa, la reducció del brutal
dèficit d’Estat, autonomies i ajuntaments, la contenció del deute
públic. Mesures que ha adoptat a Catalunya Convergència i Unió, tot
i el risc de desgast electoral. Al menys 1.015.000 catalans ho van
entendre i van refrendar la seva confiança en CiU.

Hi ha una altra batalla a la que hauríem d’acudir tots els catalans per
sobre d’ideologies i partits: la reivindicació del Pacte Fiscal, però això
ho comentarem el mes vinent…

Carles Lozano

Portaveu Convergència i Unió Viladecans

L’objectiu del govern és facilitar la mobilitat a les persones que busquen feina

El Departament de Territori i Sostenibilitat conjuntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya posarà en marxa a partir del 12 de març bonificacions de prop del 80% en l’ús del transport públic per a persones en situació d’atur. Amb l’objectiu de facilitar els desplaçaments en la cerca de feina, les prop de 200.000 persones que es troben actualment en situació de desocupació amb ingressos per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI) es podran beneficiar dels nous ajuts.

Tal com ja va anunciar el conseller Recoder en la presentació del nou sistema tarifari de l’ATM, l’objectiu del govern és abaixar les barreres d’accés als serveis públics a aquells col·lectius més necessitats. Aquests nous descomptes s’afegeixen als títols bonificats ja existents, com la T-Jove o la T-12. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat també s’han impulsat altres mesures en aquesta mateixa línia, com el cànon social de l’aigua que ja beneficia a més de 1.400 famílies.

Les tarifes especials de transport s’aplicaran mitjançant descomptes en abonaments integrats de llarga durada personalitzats, que arribaran a representar un estalvi de prop del 80% respecte del preu original, depenent de l’àmbit territorial. Concretament:

Àmbit de l’ATM de la Regió Metropolitana de Barcelona: s’aplicarà un descompte del 80% en la T-Trimestre, de manera que les persones beneficiàries abonaran 27,75 euros, enfront dels 135 euros que costa.

Àmbit de l’ATM de Girona: s’aplicarà un descompte del 78% sobre la T-Mes. Així, les persones beneficiàries pagaran 9,90 euros per cada T-Mes, enfront dels 45,30 euros que costa habitualment, i podran optar recarregar fins a dos T-Mes en una única tramitació.

Àmbit de l’ATM de Lleida: la bonificació en aquesta àrea arribarà al 77% i s’implementarà sobre la T-Mes, de manera que les persones beneficiàries pagaran 8,90 euros per cada T-Mes, enfront dels 38,50 euros que costa habitualment, amb un màxim de recàrrega en una mateixa tramitació de fins a dos T-Mes.

Àmbit de l’ATM del Camp de Tarragona: igualment, els descomptes s’aplicaran sobre la T-Mes i arribaran a representar el 76% d’estalvi respecte del preu original. Així, les persones beneficiàries pagaran 10,75 euros per cada T-Mes, enfront de 44,85 euros. Les persones sol·licitants podran adquirir també fins a dos T-Mes en una única tramitació.

Requisits per ser persona beneficiària

Per poder optar a aquestes bonificacions caldrà complir un seguit de requisits, d’acord amb la voluntat del Govern de donar suport especialment als col·lectius més sensibles. Així, les persones beneficiàries seran les persones en situació d’atur que:

Perceben un subsidi per desocupació d’import inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI).

Reben un altre ajut inferior al SMI, o bé no en reben cap, però estan inscrits com a demandants d’ocupació durant un mínim de 12 mesos en els darrers 2 anys, i es troben en un procés de cerca de feina tutoritzat pel Servei d’Ocupació de Catalunya que requereixi de mobilitat freqüent.

Obtenció dels abonaments amb descomptes

Les persones que compleixin els requisits hauran d’adreçar-se a algun dels punts de venda autoritzats de la xarxa de transport de les ATM de Barcelona, Girona, Lleida i el Camp de Tarragona per a adquirir els abonaments bonificats.

(Consulteu els punts de venda de la xarxa de les ATM al document adjunt en pdf)

Abans de sol·licitar els abonaments amb descompte, però, les persones beneficiàries hauran d’obtenir el certificat que acredita que compleixen aquests requisits i presentar l’original en el moment de demanar l’abonament bonificat.

En el cas de les persones que perceben un subsidi per desocupació, hauran d’adreçar-se al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) per adquirir aquest certificat, i ho podran fer mitjançant el web http://www.sepe.es/contenido/prestaciones/tramites/obtencion_cert.html o el telèfon 901 11 99 99.

Pel que fa l’expedició de certificats a les persones en situació d’atur que es troben en un procés actiu de cerca de feina, serà la corresponent Oficina de Treball la que oferirà a les persones usuàries la possibilitat d’acollir-se a aquestes bonificacions un cop comprovat que compleixin els requisits fixats –tant de participació en polítiques actives com de caràcter econòmic–, així com la seva implicació en la millora de la seva ocupabilitat. Per a més informació, les persones sol·licitants poden trucar al telèfon d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya (012).

Amb caràcter general les bonificacions es realitzaran en els títols de transport d’una zona en funció del domicili de la persona beneficiària.

La mateixa tendència es repetia a les municipals de maig de 2011: el PSC era el més votat en el conjunt de la comarca, però retrocedia 17.000 vots. El mapa d’alcaldies en ciutats de més de 25.000 habitants resultava més variat que mai: CiU aconsegueix majoria absoluta a Martorell i diverses alcaldies en ciutats petites, trobem per primer cop un alcalde del PP a la nostra comarca (Castelldefels), dos d’Iniciativa Verds (Sant Feliu i El Prat), un d’Esquerra (Sant Vicenç dels Horts) i sis alcaldes socialistes (però perdent la majoria absoluta a Viladecans, Gavà, Esplugues i Sant Boi; només la manté a Sant Joan Despí i Cornellà)

Aquest passat mes de novembre, la davallada del PSC arribava en eleccions espanyoles, les que històricament li han donat millor resultat: un retrocés sense precedents del 19% respecte al 2008, amb la pèrdua de 75.000 vots. Qui més ha crescut és CiU (puja 22.000 vots  i un 6,3% en un context poc favorable, situant-se per primer cop per sobre dels 80.000 vots), seguida del PP (creix un 6%, beneficiat per un fort vot útil “pel canvi” en aquesta ocasió),  Iniciativa Verds,  i l’abstenció (que augmenta menys del 5%)

No passa inadvertit que l’espectacular retrocés del PSC en la nostra comarca es produeix amb caps de llista que són precisament del Baix Llobregat (José Montilla el 2010 i Carme Chacón el 2011), en una aposta clara de la direcció socialista per assegurar el seu vot tradicional, el del “cinturó roig” que li va donar tants èxits als anys 80. Però amb el canvi de segle sembla clar que ha hagut un canvi generacional, la decisió de votar no es pren tant per la ideologia ni per l’origen familiar, sinó que es busca una gestió eficient i responsable. Amb xifres a la mà, resulta evident que els ciutadans ja no voten cegament al PSC, sinó que reparteixen el seu vot, com demostra la victòria de Convergència i Unió al Baix Llobregat el 2010 amb 28.000 vots d’avantatge.

Carles Lozano
www.ciu-viladecans.cat

No és cert, com s’ha difòs per mitjans de comunicació, que els impostos locals han baixat. Per exemple, aquest mateix diari El Delta titulava en portada “Menos impuestos en 2012.” La realitat és que només baixa la plusvàlua (que es paga després de vendre un pis) i algunes taxes, com la d’ocupació de via pública per les terrasses dels bars.

Els regidors de CiU vam mostrar la nostra oposició a les Ordenances Fiscals perquè hi ha un seguit d’impostos en què sí que acabarem pagant més que l’any passat:

-          La contribució urbana (l’IBI): pagarem uns 30 € més de promig per família. L’Ajuntament aplica novament l’increment del valor cadastral dels immobles, però modifica el tipus impositiu molt poquet, situant-lo en 0,551. Si volgués, podria reduir-lo més, fins a 0,531, fent que s’acabés pagant el mateix que el 2011 (que en alguns casos, ja costava de pagar…)

-           El mateix IBI ha reduït molt les bonificacions a les famílies nombroses: serà del 30% quan abans arribava fins al 47%

-          Segueixen sense bonificació en l’IBI els pisos llogats si s’ha fet entre particulars, sense passar per l’Oficina Local d’Habitatge.

-          Trobem a faltar més bonificacions en l’IAE per crear ocupació (hi ha les mateixes de l’any passat)

-          Queden igual l’Impost de Circulació, la zona blava i la contribució rústica.

-          Les diferents taxes per serveis de l’Ajuntament (guals, equipaments esportius, llicències ambientals, cementiri, etc.) pugen el 3,1%; és el mateix que puja la inflació, però més que el ha pujat els ingressos de les famílies de Viladecans.

En resum, un any més pujaran els impostos que paguen els viladecanencs: més per contribució (IBI), el mateix que l’any passat en impost de circulació i un 3,1% més en taxes. Aquesta és la realitat que trobarem durant 2012, per tant no podem parlar de baixada d’impostos.

Des de CiU vam mostrar la nostra oposició a aquesta alça d’impostos, però tenem estenem la mà a l’Equip de Govern de cara a l’elaboració dels Pressupostos de 2012, que són el gran repte en un moment de crisi. A pesar dels pocs ingressos, cal mantenir un volum d’inversió i de despesa social, fent al mateix temps un pressupost restrictiu. Si es fa així, com s’està fent també en la Generalitat, trobaran la colaboració de Convergència i Unió.

Carles Lozano