És l’economia, estúpid”; aquesta frasse va decidir la presidència dels Estats Units el 1992; la va escriure James Carville, quan un incrèdol polític republicà li va preguntar com podia ser que el president Bush, després de guanyar la Primera Guerra del Golf, perdés l’eleccions davant de Bill Clinton.
La frasse pot ser recuperada per les elecciones espanyoles del 20-N; el Govern Zapatero hi arriba absultament cremat per una crisi econòmica terrible; primer la va negar (durant la campanya de 2008), després no va saber veure les amenaces (“El sistema bancari espanyol és el més fort del món”) i finalment, ha adoptat mesures erràtiques i inefectives que ha portat a que Espanya sigui el país de la UE amb major taxa d’atur (22%) i un endeutament creixent.
Els ciutadans tenim ara l’ocasió de renovar el parlament espanyol, i per tant el Govern. Espanya decidirà entre el PSOE de Pérez Rubalcaba (que era el Vicepresident del Govern, però ara no defensa cap de les seves mesures) o la dreta del Partit Popular (que ara modera el seu discurs, fins al punt que Rajoy està passant la campanya sense assumir un sol compromís).
A Catalunya, el panorama que se’ns presenta és més variat: un PSOE català que es torna mut quan arriba a Madrid (i dic PSOE en lloc de PSC perquè un cop són al Congrés, els diputats catalans s’integraran al grup del PSOE i acataran amb estricta disciplina tot el que se’ls ordeni); un PP que ara ens demana el vot després d’anys d’atacs a Catalunya, a l’Estatut aprovat democràticament i al model d’immersió lingüística que ha estat un èxit i ha vertebrat que Catalunya sigui un sol país i una sola societat.
Hi ha una tercera opció: la de Convergència i Unió; una opció que serà útil per reivindicar la identitat i els interessos dels catalans davant la previsible majoria absoluta del PP. Però també perquè en el tema clau, l’economia, CiU és i ha sigut sempre coherent i responsable: donant suport al govern espanyol quan era necessari per evitar una intervenció com la que s’ha produït a Grècia; i des de la Generalitat adoptant mesures valentes quan cal contenir la despesa per evitar un col.lapse financer, causat pel greu dèficit que el Tripartit va deixar a la Generalitat (el 4,2% del PIB), la càrrega de ….. d’euros d’interessos diaris i el greu dèficit fiscal de Catalunya (entre el 8 i el 9% del PIB català van a parar a l’Estat Espanyol i no tornen; el percentatge més alt de tota Europa)
Convergència i Unió demana el suport dels catalans per posar solució a aquest desequilibri: CiU exigirà un nou Pacte Fiscal que permeti que la Generalitat recapti el 100% dels impostos que es liquiden a Catalunya, entregant un part a l’Estat en una solidaritat pactada, i no obligatòria. Un sistema, similar al Concert Econòmic basc, que garanteixi que la Generalitat pot mantenir la seva despesa en Salut, Ensenyament, Serveis Socials, inversions, etc… Aquesta és la utilitat de votar el 20-N a Convergència i Unió
